 |
| La Guàrdia Urbana a cavall |
(Traducción más abajo) Avui al barri de Sant Andreu, el nostre, s’ha fet la tradicional festa dels Tres Tombs. Suposo que molts de vosaltres n’estareu al cas però ho explico igualment. Els Tres Tombs és un cercavila d’origen religiós que se celebra pels volts de Sant Antoni, patró dels animals. Consisteix principalment en treure a passejar animals de tir amb els seus respectius carros i donar 3 voltes pels carrers del barri. Antigament era una festa molt sonada perquè els animals eren molt importants per a les feines del camp i Sant Andreu, que va ser vila independent de Barcelona fins al 1897, era bàsicament agrícola. Ara queda una mica anacrònic veure desfilar carros carregats de palla i perxerons per sobre l’asfalt però és bonic, què hi farem. També qui vol pot dur a beneir els seus animals domèstics davant la parròquia.
 |
| L'ex-alcalde Jordi Hereu |
En aquesta desfilada, a més a més dels diferents tipus de cavalls, mules i ases, cada any hi veiem també els polítics que venen a fer-se veure dalt de les carrosses i a tirar-nos caramels. Recordo d’altres anys a la Pilar Rahola o a Duran i Lleida, avui hi he vist l’alcalde Xavier Trias, l’ex-alcalde Jordi Hereu i a l’Alberto Fernández Díaz. Sempre m’ha fet gràcia aquesta dèria que tenen tots els polítics per a no perdre’s cap festa popular, peti qui peti.
Una altra cosa a comentar, però en aquest cas general a tota mena de cercaviles on hi ha caramels pel mig, és l’ànsia incontrolada d’algunes persones, la majoria gent gran, per a recollir-los, encara que donin empentes i els hi prenguin als nens petits, els hi és igual: es posen davant de la canalla i no els deixen veure, obren paraigües a l’inrevés per a fer de receptacle, és llencen en picat per ser els primers a collir aquell caramel trepitjat, criden als de les carrosses, “aquí, aquiiiii”... Quan costa un quilo de caramels en una botiga? Suposo que no gaire. Val la pena gastar tantes energies per a recollir-ne un grapat? Hi ha gent per a tot.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------
 |
| Nuestro "hereu" se lo ha pasado bien |
Hoy en el barrio de Sant Andreu, el nuestro, hemos tenido la tradicional fiesta de “Els Tres Tombs”. Supongo que muchos de vosotros estaréis al caso pero lo explico igualmente. Los Tres Tombs es un pasacalle de origen religioso que se celebra cerca de San Antonio, patrón de los animales. Consiste principalmente en sacar a pasear animales de tiro con sus respectivos carros y dar tres vueltas por las calles del barrio. Antiguamente era una fiesta muy sonada porque los animales eran muy importantes en los trabajos del campo y Sant Andreu, que fue villa independiente de Barcelona hasta 1897, era básicamente agrícola. Ahora queda un poco anacrónico ver carros cargados de paja y percherones sobre el asfalto pero es bonito, qué le vamos a hacer. También quien quiere puede llevar a bendecir a sus animales domésticos delante de la parroquia.
 |
| Trias, Foto de Europapress, la mía quedó a contraluz |
En este desfile, además de los distintos tipos de caballos, mulas y burros, cada año vemos a políticos que vienen a hacerse notar sobre las carrozas y a tirarnos caramelos. Recuerdo de otros años a Pilar Rahola o a Duran i Lleida, hoy he visto al alcalde Xavier Trias, al ex-alcalde Jordi Hereu y a Alberto Fernández Díaz. Siempre me ha parecido curiosa esta manía que tienen los políticos por no perderse ninguna fiesta popular, caiga quien caiga.
 |
| Carroza con San Antonio |
Otra cosa a comentar, pero en este caso general a toda clase de pasacalles en los que hay caramelos de por medio, es el ansia incontrolada de algunas personas, la mayoría mayores, por recogerlos, aunque den empujones y se los quiten a los niños pequeños, les da igual: se ponen delante de los críos y no les dejan ver, abren paraguas al revés para que hagan de receptáculo, se tiran en picado para ser los primeros en recoger ese caramelo pisoteado, gritan a los de las carrozas “aquí, aquiiiiiii”... ¿Cuánto cuesta un kilo de caramelos en una tienda? Supongo que no mucho. ¿Vale la pena gastar tantas energías para llevarse un puñado a casa? Hay gente para todo.
20 comentaris:
Jaja!! És veritat!! Veient a segons qui, sembla que els caramels siguin una espècie extinguida, o que costin mitja nòmina (qui la tingui) la dotzena...
Si filla, quina obsessió pels caramels que tenen! després tots amb problemes de sucre!! Per reis passa el mateix, sempre veus a primera fila a alguns personatges sense criatures però amb un parell de bosses de plàstic per carregar caramels.
Ui els tres Tombs em pensava que era el 17...se m'ha passat per alt o per baix segons es miri...si noia això dels que matarien per atrapar caramels encara que sigui a empentes i rodallons, ja ho he viscut a la cavalcada dels reis mags...la gent està boja! deu ser que els falta sucre!
"De lo que no cuesta llenar la cesta" eso es lo que hacen los cazadores de caramelos, u o otras menudencias. Se siente vergüenza ajena. Si vieras en Burgos, el día de San Lesmes, a la caza del pincho de morcilla...increíble. La morcilla es baratita, pero les da igual. No te digo nada el día en que se batió el record del brazo de gitano gigantesco...lo que fue aquello.
En todas partes hay de eso.
A mi Curry nunca lo llevé a bendecir en San Antón , era un poco hereje mi niño. Hubiera ladrado demasiado.
El hereu precioso. Besos a los dos splendens.
Ahora entiendo el por qué del nombre de un bar que hay en Barcelona enfrente del mercado de San Antonio, en la Ronda de San Antonio esquina con San Antonio Abad. Es que mi sobrino vivía por esa zona y siempre me resultaba un nombre curioso porque como "tombs" suena como a "tumba"... jejejeje
El hereu está super atento, eh! No se le habrá escapado una.
Y digo yo. ¿No sería mejor poner a los políticos tirando del carro en lugar de subidos encima? jijijiji.
Perdón, me ha salido un poco la maldad jijijijiji.
Lo de los caramelos... Sin palabras. Ya sabes, todo lo que sea gratis.
Una amiga estuvo una temporada trabajando organizando actividades para jubilados, y decía que en cualquier visita que hacían a alguna fábrica, o a cualquier otro sitio que les dieran algo –aunque fuera un bolígrafo de plástico de propaganda– era de vergüenza cómo se ponían por acapararlo todo.
Besos a montones para todos, para que no os deis de tortas por conseguir uno jajajaja
Al meu poble hi ha el costum de tirar caramels i joguines petites quan es fa un bateig. En teoria és pels nens però hauries de veure algunes dones diguem-ne adultes. Jo no ho puc sofrir. De vegades n'he escridassat alguna i tot. En una ocasió recordo que era petita i vam anar a plegar i una em va trepitjar la ma.
Quan les veig amb aquelles bosses plenes em poso de mal humor. També n'he vist alguna arrambar amb olives i patates cap a la bossa en una festa major i vaig marxar perquè em va fer més vergonya a mi de veure-la que a ella de rapinyar.
I al mercadet dels divendres ve una parada de roba on han hagut de posar cameres de vídeo perquè no els deixaven res en verd. Això en un poble on totgom ens coneixem...
La festa dels tres tombs era molt bonica però jo la recordo molt freda quan encara era festa.
Ai sí, quina ràbia aquests personatges que es dediquen a agafar caramels com si passessin gana!
A la cavalcada dels reis aquí a Granollers hi havia gent amb bosses plenes. Hi ha gent per tot...
Nosaltres també hem anat als tres tombs i ens ho hem passat d'allò més bé.
Aix, la gent fanàtica dels caramels gràtis encara que es quedin a casa i es podreixin!! lo important és agafar més caramels que el del costat!
Jo no entenc això dels caramels perquè normalment llencen caramels sosos i crutes, així que realment no val la pensa fer tan esforç. Si fossin sugus, això ja seria una altra cosa...
He vist aquesta notícia a la premsa digital i he pensat, coi, depressa cap a cal Euphorbia que segur que en parla, i millor que aquests, jajaja. I és clar, jo buscava la crònica fresca, viva... I el detall dels padrins (a Lleida diem padrins dels avis) fent cassola amb el paraigues i fotent alguna empenta a algun minyó, bufff, m'has fet riure, però riure per no plorar. Sí, sempre he pensat que hi ha molta gent que no té vergonya. Que són uns ganes, i que són uns pocasoltes. Aquestes festes haurien de ser per la canalla. Que et cau una caramel de menta als peus? Doncs mira, fas be en ajupir-te i collir-lo, és clar. Però hi ha uns extrems que mira, més val riure. S'ho ha passat bé el peque? Doncs mira, ja és del que es tractava, no?
Yo he llegado a recibir algún que otro garrotazo, jaja.
Recuerdo que una vez fui a coger un caramelo del suelo, y antes de llegar un abuelo cologó rápidamente el bastón sobre él, con fuerza. Casi me pisa la mano con él y creo que incluso partió el caramelo.
Espero que un día no acaben haciendo rugby. xD
Un abrazo.
ESTER, si com a mínim fossin sense sucre... però ni això.
MIRASHKA, sí, d'aquells que diuen que es pel nét... i el nét on és?
ELFREELANG, aquesta festa la posen on els hi va bé, o el cap de setmana d'abans o el de després, depen del dia de la setmana que sigui Sant Antoni. Potser hi ha llocs que ho celebrin el proper cap de setmana, no ho sé.
ABEJITA, ves, por un pincho de morcilla yo sí que me esforzaría un poquito más, jeje. Con una amiga vamos a unos talleres de cocina donde al acabar podemos probar lo que se ha cocinado. Hay veces que nosotras ya no podemos probar casi nada porque cuando podemos llegar a la mesa no quedan ni las migas. Hace unos días el cocinero hizo una especie de madalenas, a mi amiga no le gustaron y dejó un trocito mordido en un plato, pues te puedes creer que vino una señora y le dice: "¿no te importa verdad? y ni corta ni perezosa se lo zampa... increíble. Para mí que alguna ya se da por cenada ese día.
Un beso
ASUN, qué gracia que conozcas ese bar. Cuando nosotros vamos a comprar libros usamos ese cartel amarillo como punto de referencia. Como el mercado es circular nos sirve para saber que hemos dado la vuelta completa. Tomb significa vuelta. Un abrazo
ANTÒNIA, això sembla que és un fet sociològic universal, on hi ha alguna cosa gratis... llegeix l'anècdota que li explico a l'Abejita, és molt bona.
ESTHER, sí noia, deuen tenir caramels per tot l'any. Nosaltres em vam collir mitja dotzena perquè al nen li feia gràcia però després no s'els menja que no li agraden, per sort de les seves dents.
SOL SOLET, és que és una festa maca amb tant de cavall, fa goig.
MAMA MODERNA, deuen ser dels més baratets suposo, però com que tampoc sóc gaire del dolç ni els he tastat. Al nen tampoc li agraden els caramels, a ell dóna-li xocolata.
EASTRIVER, a casa que eren de la part de Tarragona també deien padrins als avis, jo ja ho he perdut i als meus sempre els hi vaig dir iaios, no sé per què, però la meva mare deia padrins als seus avis.
El peque s'ho ha passat la mar de bé, és el que compta al cap i a la fi.
ENRIQUE, luego dicen de la educación de los jóvenes pero hay alguno de la llamada "tercera edad" que es para darles de comer a parte. Són unos pocos pero a veces se hacen notar. Besos
Por aquí no se celebra con tanta intensidad San Antón. Eso sí, hay unos pastelitos de San Antón bien ricos en las pastelerías más tradicionales...
Besos.
jajaja! tens raó! diràs que les veig! Aquesta gent tb és perillosíssima als bufets lliures, i sobretot si van amb la furquilla a la mà, o quan baixen del bus i es llencen les primeres com a kamikaces! Al meu poble, ho celebren aquest dissabte, m'has fet tenir curiositat pq diria que no hi he anat mai. Abans vivia a bcn, a Sants i allí tb ho feien.
La verdad es que, a veces, la gente se mata por unas cosas tan absurdas... Parece que, cuando hay algo gratis, hay que acaparar todo, aunque revientes de comer caramelos o lo que sea.
Sant Antoni és el dia 17, però com que no hi ha prou carruatges perquè tots els pobles el celebrin al mateix dia, es fan cercaviles al gener, al febrer, al març...fins que ho han celebrat els que ho volen fer. El que no tinc clar és el que es té en compte per seguir un ordre determinat...Aquí a Esplugues es sol fer cap el març.
Ai sí, la dèria dels caramels! alguns sembla que passin gana i per aconseguir-ne arriben a posar en perill el seu físic, apropant-se a perillosament a les potes dels cavalls, segurament els caramels s'arrossegaran per casa un munt de temps...però alguns s'ho passen pipa i no precisament els més petits!!!
Bon diumenge,
M. Roser
Ja soc aquí!!! Lo de los de mi quinta lanzándose a coger caramelos es patético y, además, ¡con un paraguas abierto al revés para acaparar mas! No lo puedo creer... A ver cuando venís que ya no voy a reconocer al hereu... Besotes, M.
Tot bé? fa dies que estàs desapareguda
Perdonad mi desaparición, pero ya estoy aquí otra vez...
No tengo excusa, lo reconozco pero una desconexión de vez en cuando sienta bien.
Un abrazo a todos
Se te echa de menos. Desconectar viene bien de vez en cuando.
Besos
Publica un comentari