(Traducción más abajo) Ja estic de tornada. Aquests dies hem estat a València fent el turista i avui us explico una mica com ha anat. Vam arribar dissabte i la primera nit l’hereu va despertar-se a les tres de la matinada plorant i vomitant. Ens pensàvem que hauríem de tornar cap a casa però per sort es va tractar d’un ensurt i l’endemà es trobava bé. Hem vist moltes coses però us parlaré del que més ens ha agradat.
Indubtablement, el meu estil arquitectònic preferit és el gòtic i a València hem vist unes quantes mostres força interessants. Entre elles, el cimbori de la Catedral. També la Capella del Sant Calze anexa a la Catedral i especialment la Llotja de la Seda.
També vam estar a la Ciutat de les Arts i les Ciències i ens vam quedar impressionats per l'estil inconfusible de Calatrava que sempre m'ha agradat, però també per l'excès faraònic que representa tot el conjunt. Vam entrar a l'Oceanogràfic, objectiu principal del viatge, i també ens va deixar bocabadats pel seu contingut, en canvi, la visita que vam fer al Museu de la Ciència ens va deixar més aviat freds: un contingut modest, inconex i que es perd dins l'immensitat de l'espai arquitectònic.
Us deixo amb unes quantes fotos, només les horitzontals, les verticals blogger fa un temps que va decidir girar-me-les i queden fetes una pena, què hi farem.
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Ya estoy de vuelta. Estos días hemos estado en Valencia haciendo el turista y hoy os explico un poco cómo ha ido. Llegamos el sábado y la primera noche el “hereu” se despertó a las tres de la madrugada llorando y vomitando. Creíamos que tendríamos que volver a casa pero por suerte sólo fue un susto y al día siguiente se encontraba bien. Hemos visto muchas cosas pero os hablaré de lo que más nos ha gustado.
Indudablemente, mi estilo arquitectónico preferido es el gótico y en Valencia hemos visto unas cuantas muestras muy interesantes. Entre ellas, el cimborio de la Catedral. También la Capilla del Santo Cáliz anexa a la Catedral y especialmente la Lonja de la Seda.
También entramos en la Ciudad de las Artes y las Ciencias y nos quedamos impresionados por el estilo inconfundible de Calatrava, que siempre me ha gustado, pero también por el exceso faraónico que representa todo el conjunto. Entramos en el Oceanográfico, objetivo primordial del viaje, y también nos quedamos boquiabiertos con su contenido, en cambio, la visita que hicimos al Museo de Ciencias nos dejó más bien fríos: un contenido modesto, inconexo y que se pierde en la inmensidad del espacio arquitectónico.
Os dejo unas cuantas fotos, sólo las horizontales. Hace un tiempo que Blogger decidió girarme las fotos verticales y es una pena colgarlas así, qué le vamos a hacer.
 |
| Una part de la Ciutat de les Arts i les Ciències |
 |
| Detall del Museu de la ciència |
 |
| L'hereu jugant al Museu de la ciència |
 |
| Situació del valencià a València... el cartell és optimista. |
 |
| Un peix lluna de gairebé un 1,5 m de diàmetre, impressionant |
 |
| L'hereu i jo orientant-nos als jardins del Túria |
 |
| Flor de Chorizia speciosa, us en recordeu? |
 |
| La primera foto de l'hereu sense cap mena d'ajuda |
31 comentaris:
jajajajaja, quan creixi ja us enfocarà sencers, deixa que creixi una mica més, dona, que ell encara està a nivell ras, jaja.
Sobre València coincidim. Vam anar-hi fa un parell d'anys, per Setmana Santa i va ser una agradable sorpresa. Em va agradar el centre, el miquelet, la llotja que és preciosa, i el conjunt de la ciutat de les arts va ser una sorpresa positiva. Em va agradar conèixer-la, la veritat.
Trobo que l'Hereu té un punt de vista ben interessant! Jo hi vaig anar fa temps a València i em va sorprendre...és molt bonica! M'han entrat ganes de tornar-hi.
Siempre un viaje asi apetece a cualquiera...un beso
El hereu pasó un buen día, a pesar de todo. Y vosotros, también, por lo que veo.
Esa misma impresión me da a mí esa afamada construcción: excesivamente faraónica. Hay cosas que huelen un poco mal en Dinamarca...
Yo también soy de gótico, claro soy de Burgos, aunque el último gótico, el flamígero, me guste menos. Y también soy fans del románico tosco, mientras más tosco mejor.
Besos a los tres splendens.
Nosaltres vam anar a València fa un parell d'anys i no ens va agradar gens. El que vam gaudir més va ser l'oceanogràfic. Segur que hi tornem quan els nens siguin més grans.
L'hereu un gran fotògraf, eeh? Jaja!
Molt bones les fotos...ostres el banc amb la pintada pienso luego estorbo és impagable! m'agrada el punt de vista de l'hereu!
València... una visita pendent. Hi vaig anar amb 13 o 14 anys i no hi he tornat més, em sembla prou interessant per tornar-hi.
L'hereu, amb el temps, segur que serà un gran fotògraf :)
EASTRIVER, nosaltres ja hi haviem estat fa anys però la ciutat de les Arts encara estava en construcció, teniem pendent veure'n el contingut. Tot i això, la resta de coses visitables a València la tenia molt desdibuixada i aquest cop l'hem gaudit molt.
El nen gairebé millor que no ens hagués enfocat la cara d'espant que feiem per si li queia la càmera al terra, això de donar un vot de confiànça a vegades costa.
ANNA, a la foto també s'havia de veure un cotxe de policia que és el que havia triat de fons (monuments històrics, quia, on hi hagi un bon cotxe patrulla...) però ni la roda, tu.
València val la pena, també amb més temps es pot anar al de fora a veure l'Albufera.
MANUEL, necesitábamos salir que yo ya ni me acordaba qué era eso de hacer las maletas. Besos
ABEJITA, fueron casi cuatro días y suerte que se recuperó de la mala noche, sino hubiésemos tenido que volver porque no era plan estar en un hotel con él enfermo. El pobre llegaba cansadísimo por la tarde pero se lo ha pasado de miedo y ha aprovechado mucho el viaje porque ya le habíamos enseñado los lugares que visitaríamos durante las últimas semanas.
Sí que hay algo que huele mal en todo aquello, y también en el famoso circuito urbano de F1 que también pisamos de camino al puerto. Mucho dinero hay allí metido, muchísimo.
El románico también es fascinante, el flamígero aún me gusta pero cuando la cosa empieza a barroquear más... ay!
Burgos es un destino muy pero que muy pendiente.
Un beso guapa
ESTHER, no us va agradar? Quina llàstima. L'oceanogràfic és impressionant, res a veure amb el nostre Aquarium, em sap greu dir-ho. Però pel Museu de la Ciència em quedo amb el Cosmocaixa d'aquí.
ELFREELANG, doncs saps que jo no em vaig adonar de la pintada fins que vaig veure la foto a l'ordinador?
ESTER, sí, amb el temps i una canya... jeje. El que és la pera és com controla els botons de la càmera, és que tenim fills de l'era digital.
¡Qué gracia la primera foto del hereu! Igual en la segunda ya sube un poco más la cámara, ja,ja... Ahora bien, nadie nace aprendido. Va por el buen camino nuestro Jordi querido. Aquí en Canada pienso lo mucho que disfrutaríais los tres con esta naturaleza tan espectacular y los animalitos tan protegidos que se te acercan sin ningun miedo, especialmente los patos. Lo iré contando en mi blog. Muchos besotes, M.
P.D. Sigo sin fumar :)
No, la ciutat en sí no ens va agradar gens. És més, el centre el vam trobar força lleig (espero que no em llegeixi cap Valencià :-P).
Ja tens raó ja que el Cosmocaixa és molt millor i que l'Aquarium molt pitjor. Bé, serà que tot no es pot tenir, oi? :-)
Todas las veces quehe ida a Valencia han sido por cuestiones de trabajo, pero aún así me ha dadotiempo para hacer buenas fotos de la Ciudad de las Artes y las Ciencias.
Un abrazo.
Uf, menos mal que al final lo del niño se quedó en un susto.
Cuando visité Valencia vi el Oceanográfico, pero me quedé con ganas de ver el Museo de las Artes y las Ciencias.
Quizá, con suerte, la próxima vez.
Me alegro de que hayáis disfrutado.
Besos.
Jo fa molt de temps que hi vaig estar, però al Museu de les ciencies i les arts només de fora.
M'agrada la foto que us ha fet l'hereu!
Creo que tienes razón en lo del Museo de las ciencias, a mí tampoco me gusta mucho, creo que el de Barcelona (sólo he estado una vez, hace ya muchos años) está mejor. A mí Valencia me gusta mucho porque viví un año cuando me mandaron a trabajar allí y tengo buenos amigos. Valencia para mí es un lugar muy especial, no me canso nunca de ir.
No sé si fuisteis al Museo de la Ilustración, me encanta ese sitio, porque no es el típico museo. Mira que he estado veces (siempre llevaba a la gente que venía a visitarme allí y aún ahora, si voy con alguien, lo llevo allí también) y me sé ya casi de memoria lo que va a pasar a continuación, pero es que me encanta. No te cuento de qué va, por si no lo has visto y volvéis.
Caram una bona visita turística...
jo fa molts anys que no hi he estat a València però tothom parla tan bé de
l'oceanogràfic, que ja tinc ganes de tornar-hi...
Segurament la segona foto del nen us tallarà les cames...i de dues en podreu fer una...
I veig que també us va atrapar la famosa llei de Murphy, sort que només va ser un ensurt.
Una abraçada,
M. Roser
Ya hace años que no voy por Valencia, ni su comunidad. Recuerdo la lonja. Y lo encantadora y amable que era la gente.
Jo encara faig fotos com les del nen, així que val més que no digui res... i ara rai que amb les digitals pots esborrar, quan s'havien de revelar no se sabia mai què en sortiria.
València és una ciutat molt bonica. Fa molt de temps que no hi vaig.
Coincidim amb el gòtic encara que el romànic també m'agrada força. Amb el barroc em passa el mateix, ja...com que no.
Què bé que van aquestes escapadetes!
Molts petons.
Carai, veig que us ho heu passat d'allò més bé! Aquest és un viatget que també volem fer però ens esperarem que la nena sigui més gran per gaudir bé de l'oceanogràfic.
A més tothom diu que València sorpren per bonica.
M'ha agradat molt la prespectiva fotogràfica de l'Hereu, sort que ja no hem de revelar les fotos! ;)
Aquest viatge el tenia pendent de fa temps amb el meu home (no n'està gaire dels valencians...) a veure si el convenço aviat. Veu agafar l'Euromed?
MERCHE, Canadá debe ser precioso.
Quizá algun día...
ESTHER, doncs a nosaltres sí que ens va agradar, a veure si hi ha dues Valències i ens vam equivocar de dimensió...
ANTONIO, seguro que tus fotos les dan veinte vueltas a las mías, yo es que las hago sin pensar mucho.
ENRIQUE, tendrás que volver dentro de unos años.
ONAVIS, és un artista potencial.
AMELCHE, pues no fuimos a ese museo, pero es que con un crío de 4 años hay que dosificar este tipo de visitas y ese no lo tuvimos en cuenta. Lo tendré si volvemos dentro de unos años. Gracias por el apunte.
M.ROSER, què bo, a veure si el proper cop encerta l'altra mitad dels nostres cossos i quedaría un colage molt graciós.
Ai amb en Murphy...
SCHEVI, la Lonja es preciosa y la gente bien, tampoco hablamos con mucha, la verdad, pero nada que decir.
ANTÒNIA, mira que m'arriba a agradar la música barroca però l'arquitectura... ai.
Jo tampoc sóc res de l'altre món com a fotògrafa, no tinc paciència i tens raó que és una sort que es puguin esborrar les més desastroses, abans et gastaves una pasta en revelats.
SOL SOLET, fas bé d'esperar, com a mínim que la nena tingui uns 4 anys com el nostre perquè a més a més l'Oceanogràfic val una pasta gansa.
CONXI, sí, vam agafar l'Euromed i triga 3 hores justes, s'hi va molt bé.
A mi em va encantar l'oceanogràfic de València, és un dels llocs on portaré al baby quan sigui més gran.
No has dit res del menjar, però suposo que heu menjat com a reis aquets dies...mmmm només de pensar en un arròs valencià, ja m'emociono.
Molt bona foto la de l'hereu, jejeje.
Yo todavía no conozco Valencia. Está entre las "pendientes". Pero veo que a pesar del mal inicio pudisteis aprovechar bien el tiempo.
Me ha hecho mucha gracia la pintada del banco donde estáis sentados ¿Fue a posta el sentaros allí o una casualidad?
Quería también darte las gracias por tus cariñosas palabras en mi blog. Es verdad que era una preciosidad, y un pedazo de pan. Pero está claro que eso no basta para que te alcance la longevidad. Una pena.
Un beso muy grande para todos.
MAMAMODERNA, doncs el menjar bé, correcte, tampoc anàvem als llocs més selectes, però amb l'arròs em passa una cosa molt curiosa, ja el poden fer bo que el que més m'agrada és el que faig jo... a això se'n diu egoarrocisme, està al diccionari, segur. Petons.
ASUN, pues tienes que ir, es interesante. La pintada yo no la vi cuando me senté, la vi en la foto, no sé si mi marido que era el fotógrafo estaba al caso, ya le preguntaré.
Fue una pena lo de Xana. Yo no soy muy de perros pero es que es cierto que era una monada.
Un abrazo Asun
VAlencia es un ejemplo de ciudad dinámica, pero uno siempre tiene la sospecha de que se construyó contra lo sostenible. Arquitectónicamente, como bien dices, juega al contraste y tiene sorpresas tanto antiguas como modernas que siempre agradan.
Besos.
PEDRO, ¿sospecha? Bien, no podremos asegurarlo al 100% pero vamos... Un beso
Fíjate que hace año y medio que visité en Valencia con calma pues siempre había ido de paso y, qué pena, quedo unida a un episodio muy desagradable: allí viví una hipoglucemia muy fuerte y una semana más tarde me descubrieron la diabetes I.
Ahora que estoy fenomenal...debiera ir a verla de nuevo, a recongraciarme con ella, verdad?
GOATHEMALA, sí que deberías volver, es una pena que esté unida a ese suceso. Sería una buena reconciliación, eso sí, sin horchata.
Un beso
Creo que a él también le habría gustado, es un museo audiovisual y hay unos guías que te van llevando a través de las salas: el primero, es un monje de la Edad media, la segunda, es una mujer del siglo XVIII y el tercero es un científico del siglo XX o XXI.
AMELCHE, qué chulo, ¿no? Queda muy bien apuntado. Un beso y gracias
Molt xulo el viatge! i m'ha encantat la foto de l'hereu, déu n'hi do, i ben enfocada i tot!
Sí, está muy bien. Se llama "de la Ilustración" porque te va contando la historia de los libros que escribían los monjes copistas, el descubrimiento de la imprenta, los científicos como Copérnico o Galileo Galilei, la Ilustración, la revolución francesa, todo eso, hasta nuestros días. Y, además de esa exposición permanente, tienen exposiciones temporales de fotografía, pintura, pósters... la última vez que fui había una de carteles electorales desde la Transición hasta ahora.
Publica un comentari