(Traducción más abajo) Ai quin estrès, això del Nadal em posa dels nervis. Per als nens és fantàstic però per als pares és una altra història. Aquest mes de desembre m’està atropellant: la feina, els regals que no he comprat (perdó, vull dir encarregat), el dinar del dia 25 que em toca preparar a mi i no sé que fer… S’accepten suggeriments. Només tinc clar que faré xai al forn i ja el tinc encomanat a la carnisseria. Suposo que al final ens en sortirem més o menys, com cada any, però ara no ho veig clar.
A més a més tot s’ajunta. En pocs dies hem tingut festival de nadales al cole, la festa d’aniversari d’un amiguet i una reunió a l’escola. Demà, després de la feina, tinc dinar amb unes companyes, a la tarda piscina amb l’hereu i més tard una conferència sobre com animar als nens amb la lectura. I jo quan sopo? Ja veurem.
El nostre Tió va alimentant-se de manera constant però poc equilibrada, ara una taronja, ara 5 polvorons amb paper inclòs. Es veu que el que tenen a l’escola té un mecanisme que fa que parli, diu “Hola” i avui l’hereu li explicava cosetes al de casa però ell seguia impassible, llavors he sentit que deia amb veu compungida: “Tió, per què no em parles? A veure si encara tindrem un disgust... ja li he dit que no tots els tions parlen i que el nostre és dels muts, però no cola.
Coneixeu a Cecilia Bartoli? Aquesta mezzosoprano italiana m’agrada molt i la peça de Vivaldi que interpreta en aquest vídeo sembla impossible de cantar. Una meravella. A més a més és una xicota ben simpàtica.
Espero sobreviure al Nadal, un any més.
---------------------------------------------------------------------------------------------
Ay, qué estrés esto de la Navidad, me pone de los nervios. Para los niños es fantástico pero para los padres es otra historia. Este mes de diciembre me está atropellando: el trabajo, los regalos que no he comprado (perdón, quiero decir encargado), la comida del 25 que este año me toca preparar a mi y no sé qué hacer... Se aceptan sugerencias. Sólo tengo claro que haré cordero al horno y ya lo tengo pedido en la carnicería. Supongo que al final saldremos de ésta más o menos, como cada año, pero en estos momentos no lo veo claro.
Además todo se junta. En pocos días hemos tenido el festival de villancicos del cole, la fiesta de aniversario de un amiguito y una reunión en la escuela. Mañana, después del trabajo tengo un almuerzo con unas compañeras, por la tarde piscina con el “hereu” y más tarde una conferencia sobre cómo animar a los niños con la lectura. Y yo, ¿cuándo ceno? Ya veremos.
Nuestro Tió va alimentándose de forma constante pero poco equilibrada, ahora una naranja, ahora cinco polvorones con papel incluido. Parece ser que el de la escuela tiene un mecanismo que le permite hablar, dice “hola” y hoy el “hereu” le explicaba sus cosillas al de casa que seguía impasible, entonces he oído que le decía con voz compungida: “Tió, ¿por qué no me hablas? A ver si aún vamos a tener un disgusto… ya le he dicho que no todos los "tions" hablan y que el nuestro es de los mudos, pero no cuela.
¿Conocéis a Cecilia Bartoli? Esta mezzosoprano italiana me gusta mucho y la pieza de Vivaldi que interpreta en este video parece imposible de cantar. Una maravilla. Además es una chica la mar de simpática.
Espero sobrevivir a la Navidad, un año más.
19 comentaris:
I a tot això hi afegim una lectura d'Antígona! Aquesta setmana començo amb les reflexions de profunditat: queda dit ;).
L'hereu és guai...que no defalleixi, segur que l'acaba sentit parlar!
Carai, quin nivell el tió que parla i tot, no? Això no us ho posa gens fàcil...
Nosaltres encara esperem el tió (per fi ve aquesta nit) i suposo que també farà dieta mediterrània jeje!
No et posis nerviosa dona! Si et serveix de consol nosaltres encara ni hem pensat els regals. Veus? Ja coneixes algú que va pitjor de temps que tu.
Alguien tendría que hacer un estudio sobre la cantidad de gente que ha muerto por estrés en Navidad... nos sorprendería.
Besos.
Quines ganes d'esgarrar les coses... un tió que parla! Hi ha coses que són com l'aigua i la tecnologia l'oli. No, el tió ha de ser tradicional, no un robotet que diu Bon dia i Passi-ho bé!
La Bartoli m'ha agradat moooolt, sobretot quan canta Rossini i barroc. La segueixo des de fa anys. Té un disc sobre la música de la època en que prohibien cantar a les dones, i llavors els contratenors agafaven els rols (Opera proibita), un altre dedicat a la Malibran (Maria) i un altre dedicat a la música operística dels contratenors (Sacrificium), amb àries impresionats. De la Bartoli em molesta una mica una cosa que passa quan coneixes molt un cantant: que ja saps els trucs que té i aquestes coses.... De totes maneres és realment molt bona.
Impresionants els vint segons en que manté una nota en una peça del germà de Farinelli; et passo l'entrada del meu anterior bloc on hi ha el so d'aquests vint segons inacabables. Petons
http://ramoneastriver.blogspot.com/2009/10/sacrificium.html
Realment aquesta setmana és estressant!
Ara a mi se'm suma que he de buscar un vestit de pastoreta per la nena per demà.....
Ànims i segur que quedaràs molt bé amb el xai al forn!
Ves, esta es una de las ventajas de no tener niños, que mi grado de estrés en estas fechas siempre será inferior al tuyo jejejeje
Yo ideas propias no te puedo dar, pero sí el enlace de este blog –creo que se lo vi una vez a TUCCI– donde puedes encontrar muchas.
¡Dios mío... qué portento de voz!
Lo qué daría yo por cantar la cuarta parte de bien que ella. Pero me parece que me tendré que conformar con berrear en vez de cantar.
Un beso para ti, otro para el hereu, otro para papá splendens y otro para el tió, a ver si así se anima a hablar. :))
Ai si, noia, això del Nadal hauria d'estar prohibit. A mi em posa trista. Nosaltres teníem un cosí molt enginyós que va fer un tió que quan li pegaves cagava a reacció, vull dir que disparaba els regals a uns metres lluny. Però a casa nostra sempre va ser dels muts o sigui que només endrapava i prou.
Pel que fa al dinar de Nadal, has pensat en l'escudella i la sopa de galets de tota la vida? JO la faria si no fos perquè al meu gendre no li agrada gens així que tocarà canelons, ja tinc fet el rostit, amb una mica d'aperitiu i després rodó de vedella al forn. I per Sant Esteve que ve l'altra filla més o menys: aperitiu, canelons i peix. Jo em sembla que amb el peix en tindré de sobres i el primer dia amb els canelons i para de comptar.
Aquesta cantant, senzillament genial. No puc escoltar-les aquestes veus veus privil·legiades perquè em moro d'enveja.Un germà de la mare, el gran tenia una veu... espectacular. A l'àvia li van proposar pagar-li els estudis de cant i ella no ho va voler perquè deia que els artistes es tiraven a la mala vida i es morien tísics. Ningú de la família ha heretat aquesta característica. El pare no tenia una veu tan potent però era afinat com un piano. Va cantar tota la vida als cors de Clavé, la segona veu. Sentir-lo cantar els pescadors, les flors de maig o la Maquinista que era la meva preferida junt amb amb una que començava: matinets de Sat Joan, que és diada senyalada... em feia quedar amb la boca oberta.
Molt bones festes. Petons a tots i que el tió sigui força caganer amb l'hereuet i que se'n recordi de la resta de la família.
ANNA, amb l'Antígona vaig atrassada, ho reconec, a veure si m'espavilo que sembla que el temps no em doni per a res.
ESTHER, bueeeeno, al final us arribarà el tió, serà que l'Andreu s'ha portat millor, això està bé.
PEDRO, probablemente alguien lo haya hecho ese estudio. Llegar a morir no creo, pero puede que sea culpable de algún que otro infarto.
Un beso
EASTRIVER, oi que sí? A quí se li acut fer-lo parlar? A casa no em posat ni llums de Nadal, res elèctric.
A la Bartoli, ni a ningú altre, crec, la conec prou com per a veure-li el llautó, però la trobo fantàstica. Ara no tinc temps, però més tard vinc i escolto l'enllàç que m'has deixat.
Petons
ONAVIS, el forn no el controlo gaire, però farem el que podrem. Jo, el problema de buscar roba ja el vaig tenir la setmana passada que vaig recórrer tot el barri buscant uns pantalons negres pel concert de nadales.
ASUN, cierto, yo antes estaba muy tranquila por estas fechas, además siempre iba de invitada y ahora llevo unos años que me toca ser anfitriona. Por la noche, si puedo, iré al enlace que me pones, es que en 10 minutos tengo que estar en la calle de camino a la escuela y con la bolsa de piscina.
ANTÒNIA, el tió a reacció és genial, clar que s'ha de vigilar que el regal no es pugui trencar.
Això de l'escudella és molt bona idea, m'agrada i quedaria bé abans del xai.
Jo vaig cantar més de 10 anys en una coral però erem molt dolentes, clar que ens ho passàvem la mar de bé. Algun dia n'escriuré alguna anècdota.
Petons Antònia.
Ostres ara els tió parles i tot! Tantes coses, al final ja no sabrem que fer per mantenir l'il.lusió als nostres nens.
Jo estic tancant maletes que demà volem a Barcelona i estic dels nervis: la maleta no tanca, falten regals, la roba del baby s'ha quedat petita.. lalalalaaaaa
BON NADAL
Bueno, Euphorbia, venga, cuenta conmigo y respira... 1... 2... 3... jaja.
Sí, tiene que ser muy agobiante tener que organizar tantas cosas. Que pena que no viva por allí, porque entonces te echaría una mano con mucho gusto.
Yo ides para la cena no te puedo dar, porque nunca he organizado una cena de Navidad. Pero sí se me ocurre que tal vez podáis colocar algún reproductor de audo con algunas frases en el tió para que hable. xD
Bueno, muchos besos de esos que te dan fuerzas para seguir adelante. :o)
Noia, quin ritme!! Només faltaria que el Tió també parlés!! :)
Ah!! i no vegis quins pulmons té aquesta noia, eh? Com pot fer això amb la veu?
Si aconsegueixes que el tió canti com una soprano no deixis d'explicar-ho eh? però fa goig el nadal malgrat to..oi?
Va no us queixeu de l'stress del nadal que jo ho he de fer tot amb una sola cama! i delegar, que és elq ue més em costa!
Ostres tu aquests tions moderns, quines ganes de complicar-nos la vida. El nostre tió també va a dies: de vegades sembla que faci règim i d'altres no se com no va amb descomposició tot el dia!
Ayer me decía una alumna que trabaja como auxiliar en dos colegios: no se si sobreviviré a los dos festivales de Navidad que tengo que estoy organizando. Las mamás se pelean por si a su niño le ponemos de angelito o de camello.
Lo que no me gusta de la Navidad es que terminamos haciendo lo que todos hacen, alegría porque es lo que toca...
Sobreviviremos, besos.
Ja veig que t'esperen uns dies mogudets i estressants. Quan ja no puguis més , fes unes bones respirades fondes i...oli en un llum.
Estic d'acord amb l'Eastriver, el tió ha de ser com sempre, mai he entès això de modernitzar les tradicions. Penso que si no els agraden com són, que facin una altra cosa, però que no les espatllin i a més només atabalen la mainada...
Tota una diva aquesta cantant!
i no et preocupis Gemma, sobreviuràs a aquests Nadal, com cada any...
Petons nadalencs,
M. Roser
Como que parece que nunca comemos...es la noche que más odio cenar...casi no lo hago...besos y lo mejor para el año entrante.
MAMA MODERNA, espero que hagis tingut un bon viatge. Petons
ENRIQUE, gracias por el ofrecimiento y lástima que no estés porque mañana te mandaba al mercado a hacer la compra, qué pena. Un beso y Feliz Navidad.
ESTER, és una passada com canta, oi?
ELFREELANG, sí que fa goig però té de tot, part agobiant, part alegre i també part trista, sobretot a les cases que ja hi falta algú.
MIRASHKA, tens raó, mirat així no m'hauria de queixar, però tu aprofita i deixa't cuidar.
ABEJITA, ay, sí, las mamás...(algunas de ellas). Si te contara mi experiencia del año pasado con el teatro de parvulario... buf, qué horror.
M.ROSER, jo és el primer cop que sento d'un tió que parla, és que ja no saben què inventar-se.
Esperem sobreviure tots.
Molts petons i Bon Nadal.
MANUEL, aquí la comida más importante es la del mediodía del 25. Cuando era pequeña en casa de mis padres nunca hicimos cena de Noche Buena, yo la empecé a celebrar cuando tuve familia política y siempre he ido de invitada a casa de mis suegros.
Feliz Año también para ti.
Me he entretenido leyendo tu post y todos los comentarios. Sobre todo la "novela" que tan graciosamente escribe ANTÒNIA. Que estas fiestas te sean leves querida Gemmita yo aquí en San Diego, California cruzando los dedos de que no tengamos ningun terremoto ni tsunami porque la casa de mi hermano está sobre un canal y nos iríamos todos al garete irremisiblemente... ¡¡BON NADAL I MOLTS ANYS I BONS!! Muchos besotes, M.
P.D. Por e-mail os mando una foto que creo le gustará al hereu :)
MERCHE, qué Navidades más distintas. Espero que no te coincida con ningún desastre de los que dices, que a eso se le llama llamar al mal tiempo, mujer.
Un abrazo y Feliz Año.
Publica un comentari