(Traducción más abajo) Em fascina veure com d’una minúscula llavor en sorgeix la vida programada just quan troba les condicions òptimes per a germinar. Una petita tija que puja buscant la llum, una radícula que s’enfonsa a la recerca dels nutrients del sòl.
El dia que ens deixem de sorprendre per les petites coses que ens envolten serem ben morts. No hauríem de perdre de vista aquestes insignificàncies aparents i sempre hauríem de defugir d'aquella sensació d’estar de tornada de tot, oi?
---------------------------------------------------------------------------------------------------
Me fascina ver como de una minúscula semilla surge la vida programada en el mismo momento en que encuentra las condiciones óptimas para germinar. Un minúsculo tallo sube buscando la luz, una radícula empieza a hundirse en su búsqueda de los nutrientes del suelo.
El día que dejemos de sorprendernos por las pequeñas cosas que nos rodean estaremos muertos. No deberíamos perder de vista estas insignificancias aparentes y siempre tendríamos que huir de esa sensación de estar de vuelta de todo. ¿Verdad?
19 comentaris:
La vida és màgica.
Veure o fixar-se en les petites coses que ens envolten és una gran experiència, et permet adonar-te dels canvis diaris que hi ha al món.
Toda la razón!!!! lo malo es que a veces se nos olvida...
Besotes.
Plantar una llavor i veure-la créixer és un petit miracle. Als nens els fascinen els germinadors. A la classe sempre en teníem a la prestatgeria.
Petons.
Una bona reflexió.
A mi m'agrada molt veure els arbres del parc de davant de casa des de la finestra de la cuina i em fascina veure com van canviant les estacions i van mudant les fulles. Sembla una tonteria, però en sèrio que em fa molta il.lusió quan veig les primeres fulles taronges o quan estan completament pelats a l'hivern i de sobte arriba la primavera...
Como dice una tía mía, "las grandes esencias se guardan en frascos pequeños".
Es justamente ese detallito, el de ver crecer las plantas, lo único que me interesa de la botánica. Por lo demás, me aburre muchísimo. De hecho, yo hice un Bachillerato de Ciencias de la Salud, y en Biología, el tema de Botánica me lo salté y no lo estudié, jaja.
Ahora bien, lentejas, no sabes bien cuántas habré puesto sobre algodoncitos, xD
Besos.
Les petites coses ,de vegades, tot sovint són les veritablement importants!
¡Esos sí que son brotes verdes! Besotes, M.
I els nens ens ensenyen molt sobre això, sobre com sorprendre's d'aquestes petites meravelles.
Un petonàs!
La vida subyace en las cosas más insignificantes.
Hay millones de pequeños detalles en la naturaleza que son capaces de asombrar si miramos con ojos escrutadores.
Besos
ANNA, SOL SOLET, PETTRO, ELFREELANG, MIRASHKA: I tant que sí.
ANTÒNIA, llàstima que aquest de la foto se'ns ha trencat.
MAMAMODERNA, els parcs anglesos són fantàstics, i Kew Gardens un dels meus llocs preferits.
ENRIQUE, creo que todos deberíamos ser capaces de reconocer las especies más comunes.
MERCHE, qué bueno, tanto buscarlos y estaban en mi casa.
ASUN, nos cruzamos, desde luego que sí.
Recomiendo un libro:
La vida secreta de las plantas de
David Attenborough
Si supiéramos valorar mejor las pequeñas cosas, mejor nos iría.
Un beso.
Esas pequeñas cosas son muy grandes, grandísimas.
Y de la mano de un niño, se hacen grandes descubrimientos.
Besos a los dos.
No es solo que hayamos perdido la capacidad de sorprendernos, es que ni siquiera miramos...
Besos.
Veig que ha tornat la teva musa me n'alegro...
Bé, és el que jo dic sempre(el nom del meu blog), que les coses petites són la sal de la vida,
que el cap hi a la fi són les que més
ens ajuden a tirar endavant i hem d'aprendre a estimar-les...
Petons,
M. Roser
ANTONIO, cierto.
ABEJITA, besos también.
PEDRO, sí, a veces vemos pero no miramos... o al reves?
M.ROSER, no és la meva musa, és una de lloguer que sortia molt econòmica... és nota.
Gran reflexión!!
Gracias!!
La vida no tiene demasiado sentido sin las pequeñas cosas y es preciso tener la mente abierta para captarlas y disfrutarlas.
Publica un comentari