(Traducción más abajo) La meva musa segueix desapareguda i com a mesura d’urgència m’he adreçat a una empresa que vaig veure anunciada a un diari i que deia: “Lloguer de muses, esperits crítics i genis creatius diversos”. Els vaig telefonar i “voilà”, em van enviar una musa una mica atrotinada, com tot el que va de mà en mà sense miraments, però que de moment em va traient les castanyes del foc. Tot i que com passa sovint, enyoro l’original, ja se sap que aquestes muses substitutives no s’impliquen de la mateixa manera com ho fan les que vénen de sèrie. Passa una mica com amb els àngels de la guarda, que si el teu propi falla, malament rai…
Avui he tingut un parell d’horetes per escapar-me al MNAC i he gaudit d’una estona de tranquil•litat molt agradable entre les sales gairebé buides de la col•lecció Cambó. I en aquesta crònica de divendres, amb musa de segona divisió, en lloc de posar-vos música, que al final m’enviareu a passeig amb tants vídeos, us deixo aquesta imatge d’una de les millors escultures que tenim a Barcelona, El Desconsol de Josep Llimona.
Petons a tots i bon cap de setmana.
----------------------------------------------------------------------------------------------------
Mi musa sigue desaparecida y como medida de urgencia me he dirigido a una empresa que vi anunciada en un periódico y que decía algo así: “Alquiler de musas, espíritus críticos y genios creativos diversos”. Les llamé y “voilà”, me enviaron una musa algo deteriorada, como todo lo que va de mano en mano sin miramientos, pero que de momento me va sacando del apuro. Aunque como pasa a menudo, echo de menos a la original, ya se sabe que estas musas sustitutivas no se implican tanto como las que vienen de serie. Ocurre algo similar con los ángeles de la guarda, que si el tuyo propio falla, mal vamos...
Hoy he tenido un par de horitas para escaparme al MNAC y he disfrutado de un rato de tranquilidad muy agradable entre las salas prácticamente vacías de la colección Cambó. Y en esta crónica de viernes, con musa de segunda división, en lugar de poner música, que al final me mandaréis a paseo con tantos videos, os dejo esta imagen de una de las mejores esculturas que tenemos en Barcelona, El Desconsuelo de Josep Llimona.
Besos y buen fin de semana.
19 comentaris:
Jo anava a l'Institut Verdaguer del Parc de la Ciutadella on hi ha la rèplica del desconsol. És una imatge tant propera per a mi..em va acompanyar tota l'adolescència! M'ha agradat tornar-la a veure.
M'ha agradat molt aquesta escultura, que no coneixia.
Bon cap de setmana!
Mira-la ella com s'escapa de museus! Molt ben fet.
M'agrada l'escultura
Bueno, pues para mí que no la conocía... un descubrimiento.
Dale las gracias a esa musa de sustitución :)
Besitos
És tan impresionant el MNAC. Hi havia anat fa anys, fa forces anys, uns 20. I aquest estiu passat vam tornar-hi i va significar mirar-ho amb uns altres ulls. Jo recordava especialment la zona del romànic, però en el primer pis, quina sorpresa tot el modern i contemporani... Saps que va passar? Que vam anar-hi amb temps, però ens vam encantar massa amb els pantocrators, i al final, a corre-cuita passant per tots els casas, els rosiñols, tantes meravelles... Hi hauré de tornar. Però mentrestant ja puc dir que a la meva ciutat, a més del Picasso, a més de les temporals, cal visitar el MNAC (i tants quartos com va costar el MACBA per acabar acollint tanta tonteria...)
¡Bellísima esa escultura! Me recuerda a Concha... (de hecho, si no te importa, la copiaré para ponerla en mi, espero, último post sobre la Sonata de otoño). Yo también estuve en el magnífico MNAC el pasado miércoles pero solo me dió tiempo de ver "La maleta mexicana". Volveré a ver lo de Cambó. Ese Palau es apabullantemente bello. Besotes, M.
AIXO de les Muses es molt important
t'acompanyant a tot arreu i es veritat que quan no hi son les troves a faltar.M'han parlat molt be del MNAC, no el conec, per´penso anar-hi.Una abraçada.
És una esculptura molt bella. Més pel que transmet que per les formes. Em recorda a la Pietà.
Petons.
PS/ Les Musses són totes de vacances. Espero que tornin ben aviat.
ANNA, sí, devant del Parlament de Catalunya.
ONAVIS, és molt maca, com tantes altres obres del modernisme català i aquí a Barcelona en tenim moltes.
MAMAMODERNA, és el que té de bo tenir el nen al cole i jo un dia lliure a la setmana... jeje
ASUN, ya pondré alguna más.
A la musa, cuando se despierte de la siesta que se está pegando, ya le daré las gracias de tu parte.
EASTRIVER, si no hi havies tornat des de feia 20 anys debies notar un canvi enorme. De passar de ser un museu caduc sense cap mena de gràcia, malgrat el meravellós però arraconat patrimoni romànic, a ser un museu modern gràcies a la remodelació de la Gae Aulenti que pel meu gust va fer filigranes per a convertir l'horrorós Palau Nacional en un espai d'exposició molt interessant. A més cal afegir la gran idea de juntar el que ja hi havia en aquest museu amb tot el que va venir de la Ciutadella més el dipòsit del Thyssen que havia estat a Pedralbes, amb tot s'ha aconseguit el museu digne que mereix una ciutat com Barcelona, que ja era hora.
Petons
MERCHE, es verdad, podría ser Concha. La foto es mía y te la cedo encantada.
M.EUGÈNIA, sí, llàstima que les muses en alguns casos siguin tan imprevisibles. Petons
ANTÒNIA, la teva també ha marxat de vacances? potser hi ha alguna convenció de muses en algun lloc i no ho sabem...
Ostres aquesta escultura em té el cor robat..sempre m'ha agradat molt El desconsol! afortunada sortida escapada cultural!
Pues está muy bien esa escultura. Me gusta todo lo que parezca realista. Hoy día le da a la gente por hacer cosas abstractas que, para mí, no son arte ni por asomo.
Bueno, bueno, aunque sea de sustitución, está bien tener siempre una musa o algo xD
Espero que la original venga pronto.
Yo, de momento, aunque tengo a mi musa conmigo, lo que no dispongo es de tiempo. Tengo un profesor de esos que se piensan que solo tenemos su asignatura... y me está volviendo loco. jaja
Besos.
Aunque sea una musa becaria cumple muy bien con su cometido. Esa escultura es muy hermosa, no la conocía.
Besos a la jefa de la musa becaria.
Las musas es que son muy suyas y nos abandonan cuando mas las necesitamos.
A lo mejor es que no las tratamos con el cariño debido.
Besos y que pases un buen fin de semana.
Em fas una mica d'enveja, d'aquella sana. Em costa molt trobar una estona per mi i només per mi, tot i que hi hagin muses pel mig em costa.
Petons!
Tu no diguis res i farem veure que segueix sent la teva, que les muses també tenen dret a tenir un mal dia...o una mala temporada.
Si noia una magnífica estàtua, de vegades passem per la vora d'obres d'art i no ens hi fixem...
Petons,
M. Roser
Gran crónica!!!!
Preciosa escultura!!
ELFREELANG, és preciosa. Malgrat tot, hem de trobar temps per poder-nos escapar. Petons
ENRIQUE, el arte es complejo y hay que valorar cada elemento según su estilo y circunstancias.
Espero que tu profesor te de un respiro. Besos
ABEJITA, tendrás que venir a Barcelona a verla en persona.
ANTONIO, el problema de la mía es que creo que tenía más pretensiones y fue a caer donde no debía.
ESTER, entenc la teva enveja sana. La veritat és que podria quedar-me fent feina a casa i és el que acabo fent la majoria de divendres que sempre tinc algun compromís, però hi ha dies que em nego a fer-ho i senta d'allò més bé.
M.ROSER és que no sé que em passa darrerament que estic molt dispersa.
FELIZ MAMA, sí es preciosa.
...Veo que lo de la Musa es una estrategia, porque te bastas y sobras para llamar la atención sobre una escultura tan hermosa.
Besos.
PEDRO, la verdad es que llevo días que no se me ocurre nada de qué escribir, espero que se me pase.
Un abrazo
Publica un comentari