(Traducción en comentarios) Com us havia dit, us faré cinc cèntims del curs d’estimulació primerenca al que hem assistit aquest cap de setmana. He de dir que no en coneixia gran cosa fins que una amiga meva me’n va parlar no fa gaire però de seguida em va semblar molt interessant.
L’estimulació primerenca es basa en aprofitar el potencial cerebral que tots tenim d’orígen. El cervell humà en el moment del naixement, disposa de moltíssimes neurones que no arribaran a connectar-se entre elles i per aquesta raó, aniran morint durant els primers anys de vida que és quan el sistema nerviós s’acaba de desenvolupar, creant enllaços i recobrint-se de mielina. Els programes d’estimulació primerenca del Dr. Glenn Doman, el pioner en aquestes tècniques, tenen com objectiu donar als bebès l’oportunitat de desenvolupar tan com sigui possible el potencial que tenen en el moment del naixement i facilitar tant els enllaços neuronals, com la mielinització, com el desenvolupament correcte i més adequat del hemisferis cerebrals. El Dr. Doman diu que tots naixem amb un potencial com el de Leonardo DaVinci.
No es tracta de crear nens superdotats ni monstres de fira, sinó de facilitar als nens oportunitats per al seu futur creant el que podríem dir metafòricament unes bones autopistes per on podrà circular la informació que els hi arribi durant la seva vida. En Glenn Doman no parla d’estimulació precoç sinó d’estimulació primerenca, no s’ensenya abans d’hora sinó que s’aprofita un moment en el que ja és possible aquest aprenentatge. Hi ha una anècdota del Dr. Francisco Kovacs que li van preguntar quan havia començat a llegir i ell va dir: a l’edat normal, als 18 mesos. Evidentment, no es llegeix a Kant als 18 mesos però es pot tenir ja un vocabulari per entendre contes curts creats per nosaltres amb les paraules que prèviament li hem mostrat.
L’estimulació ha de ser en tots els camps possibles en el que diríem intel•ligències múltiples. Tots els programes s’han de seguir des de l’afecte i el joc tenint com a objectiu el que Doman en diu excel•lències (com objectius ideals, no com a meta obligatòria i obsessiva). Les tres excel•lències que s’han de treballar són l’excel•lència intel•lectual, l’excel•lència física i l’excel•lència social. L’excel•lència social és la que ja tenim tots clar que s’ha d’estimular, donant regles de comportament i ajudant a la socialització tant des de casa com des de l’escola, tractant-se d’un punt que no hem de descuidar en benefici de la resta d’objectius. L’excel•lència física és important per la formació neuronal, estimulant el gateig perquè no és convenient que un nen passi directament a caminar sense l’etapa de gateig. El gateig és important per afermar la lateralitat, les connexions entre hemisferis al adoptar el patró creuat (avançar un braç i avançar la cama contrària). Si un nen no ha gatejat, pot fer-ho després, sempre serà un ajut, fins hi tot en nens amb problemes greus de retard en l’aprenentatge o fins i tot, paràlisis cerebrals, pot ajudar-los a millorar dintre de les seves possibilitats.
Els programes que criden més l’atenció són els d’excel•lència intel•lectual, on es treballa en el camp dels coneixements enciclopèdics, en el de la lectura, la música i en el de les matemàtiques principalment. Aquest programes es basen en unitats d’informació (bits) que se li mostren al nen de forma repetida en intervals d’un segon (el temps suficient i necessari perquè un bebè els pugui assimilar), mitjançant cartulines ensenyarem al nen, per exemple, 10 mamífers africans i li direm el seu nom, semblarà que no ho pesqui però quan més endavant anem al zoo, ell podrà reconèixer aquells animals. Igual podem fer amb qualsevol altre coneixement com ara noms de plantes, escriptors famosos, quadres de Picasso, etc. S’han d’ensenyar moltes cartulines de molts temes diversos perquè ell vagi assimilant-los. Tampoc es tracta de que se’ls aprengui de memòria, es tracta d’anar estimulant mitjançant la presentació de informacions diverses.
Amb la lectura primer es fan bits de paraules comunes (xumet, biberó, got, bressol...) en blocs de cinc paraules i el principi és sempre el mateix, anar mostrant i dient la paraula en veu alta perquè ell ho associï. Al cap d’un temps, es poden treballar petits contes preparats per nosaltres utilitzant al màxim les paraules que s’han ensenyat prèviament i el nen reconeixerà aquells paraules soltes en un context. L’objectiu és aprendre a llegir des de la comprensió en lloc de fer-ho des de la unió mecànica de fonemes cosa per la que el nen encara no està preparat, però sí ho està per associar les paraules com si fossin ideogrames, més endavant ell deduirá les normes igual que fa amb el llenguatge parlat.
Amb les matemàtiques es treballa amb el concepte de quantitat, molt important per entendre les matemàtiques, en lloc de basar-se en aprendre els símbols numèrics que ja es farà més tard. S’utilitzen cartulines amb gomets, posant-ne un per cada augment de quantitat: un 3, seran 3 gomets i un 84, 84 gomets, mentre s’aprenen els números del 0 al 100, es fan també operacions simples i es va complicant poc a poc.
En definitiva, aquests són els programes que estem valorant si seguirem amb l’hereu des de l’escola que ens ho proposa. Crec que és una gran oportunitat que un cop els pares són conscients d’ella, és molt difícil que puguin desaprofitar-la: tots volem el millor pels nostres fills. Per altra banda és una feina titànica que s’ha d’acceptar com a tal i que ens tindrà molt ocupats, doncs la constància i la insistència són dos factors bàsics per que això pugui funcionar i per fer que aquest dos factors rutllin és molt necessari l’entusiasme i el convenciment dels pares de que s'està fent el més correcte pel nen. Per altra banda, s’ha de fer buscant un equilibri entre els coneixements intel•lectuals que pugui anant adquirint i la seva socialització, no trobaria adequat que no fos així, i si queda algun dubte en aquest sentit, millor no tirar endavant.
Perdoneu la llargada d'aquesta entrada.
L’estimulació primerenca es basa en aprofitar el potencial cerebral que tots tenim d’orígen. El cervell humà en el moment del naixement, disposa de moltíssimes neurones que no arribaran a connectar-se entre elles i per aquesta raó, aniran morint durant els primers anys de vida que és quan el sistema nerviós s’acaba de desenvolupar, creant enllaços i recobrint-se de mielina. Els programes d’estimulació primerenca del Dr. Glenn Doman, el pioner en aquestes tècniques, tenen com objectiu donar als bebès l’oportunitat de desenvolupar tan com sigui possible el potencial que tenen en el moment del naixement i facilitar tant els enllaços neuronals, com la mielinització, com el desenvolupament correcte i més adequat del hemisferis cerebrals. El Dr. Doman diu que tots naixem amb un potencial com el de Leonardo DaVinci.
No es tracta de crear nens superdotats ni monstres de fira, sinó de facilitar als nens oportunitats per al seu futur creant el que podríem dir metafòricament unes bones autopistes per on podrà circular la informació que els hi arribi durant la seva vida. En Glenn Doman no parla d’estimulació precoç sinó d’estimulació primerenca, no s’ensenya abans d’hora sinó que s’aprofita un moment en el que ja és possible aquest aprenentatge. Hi ha una anècdota del Dr. Francisco Kovacs que li van preguntar quan havia començat a llegir i ell va dir: a l’edat normal, als 18 mesos. Evidentment, no es llegeix a Kant als 18 mesos però es pot tenir ja un vocabulari per entendre contes curts creats per nosaltres amb les paraules que prèviament li hem mostrat.
L’estimulació ha de ser en tots els camps possibles en el que diríem intel•ligències múltiples. Tots els programes s’han de seguir des de l’afecte i el joc tenint com a objectiu el que Doman en diu excel•lències (com objectius ideals, no com a meta obligatòria i obsessiva). Les tres excel•lències que s’han de treballar són l’excel•lència intel•lectual, l’excel•lència física i l’excel•lència social. L’excel•lència social és la que ja tenim tots clar que s’ha d’estimular, donant regles de comportament i ajudant a la socialització tant des de casa com des de l’escola, tractant-se d’un punt que no hem de descuidar en benefici de la resta d’objectius. L’excel•lència física és important per la formació neuronal, estimulant el gateig perquè no és convenient que un nen passi directament a caminar sense l’etapa de gateig. El gateig és important per afermar la lateralitat, les connexions entre hemisferis al adoptar el patró creuat (avançar un braç i avançar la cama contrària). Si un nen no ha gatejat, pot fer-ho després, sempre serà un ajut, fins hi tot en nens amb problemes greus de retard en l’aprenentatge o fins i tot, paràlisis cerebrals, pot ajudar-los a millorar dintre de les seves possibilitats.
Els programes que criden més l’atenció són els d’excel•lència intel•lectual, on es treballa en el camp dels coneixements enciclopèdics, en el de la lectura, la música i en el de les matemàtiques principalment. Aquest programes es basen en unitats d’informació (bits) que se li mostren al nen de forma repetida en intervals d’un segon (el temps suficient i necessari perquè un bebè els pugui assimilar), mitjançant cartulines ensenyarem al nen, per exemple, 10 mamífers africans i li direm el seu nom, semblarà que no ho pesqui però quan més endavant anem al zoo, ell podrà reconèixer aquells animals. Igual podem fer amb qualsevol altre coneixement com ara noms de plantes, escriptors famosos, quadres de Picasso, etc. S’han d’ensenyar moltes cartulines de molts temes diversos perquè ell vagi assimilant-los. Tampoc es tracta de que se’ls aprengui de memòria, es tracta d’anar estimulant mitjançant la presentació de informacions diverses.
Amb la lectura primer es fan bits de paraules comunes (xumet, biberó, got, bressol...) en blocs de cinc paraules i el principi és sempre el mateix, anar mostrant i dient la paraula en veu alta perquè ell ho associï. Al cap d’un temps, es poden treballar petits contes preparats per nosaltres utilitzant al màxim les paraules que s’han ensenyat prèviament i el nen reconeixerà aquells paraules soltes en un context. L’objectiu és aprendre a llegir des de la comprensió en lloc de fer-ho des de la unió mecànica de fonemes cosa per la que el nen encara no està preparat, però sí ho està per associar les paraules com si fossin ideogrames, més endavant ell deduirá les normes igual que fa amb el llenguatge parlat.
Amb les matemàtiques es treballa amb el concepte de quantitat, molt important per entendre les matemàtiques, en lloc de basar-se en aprendre els símbols numèrics que ja es farà més tard. S’utilitzen cartulines amb gomets, posant-ne un per cada augment de quantitat: un 3, seran 3 gomets i un 84, 84 gomets, mentre s’aprenen els números del 0 al 100, es fan també operacions simples i es va complicant poc a poc.
En definitiva, aquests són els programes que estem valorant si seguirem amb l’hereu des de l’escola que ens ho proposa. Crec que és una gran oportunitat que un cop els pares són conscients d’ella, és molt difícil que puguin desaprofitar-la: tots volem el millor pels nostres fills. Per altra banda és una feina titànica que s’ha d’acceptar com a tal i que ens tindrà molt ocupats, doncs la constància i la insistència són dos factors bàsics per que això pugui funcionar i per fer que aquest dos factors rutllin és molt necessari l’entusiasme i el convenciment dels pares de que s'està fent el més correcte pel nen. Per altra banda, s’ha de fer buscant un equilibri entre els coneixements intel•lectuals que pugui anant adquirint i la seva socialització, no trobaria adequat que no fos així, i si queda algun dubte en aquest sentit, millor no tirar endavant.
Perdoneu la llargada d'aquesta entrada.
16 comentaris:
Como os había adelantado, os voy a hablar del curso de estimulación temprana al que he asistido este fin de semana. Tengo que decir que no conocía gran cosa sobre este tema hasta que una amiga me habló de ello no hace mucho y enseguida me pareció muy interesante.
La estimulación temprana se basa en sacar partido al potencial que todos tenemos en origen. El cerebro humano en el momento de su nacimiento dispone de muchísimas neuronas que no llegarán a conectarse entre ellas y por esta razón van muriendo durante los primeros años de vida que es cuando el sistema nervioso se acaba de desarrollar, creando enlaces y recubriéndose de mielina. Los programas de estimulación temprana del Dr. Glenn Doman, el pionero en estas técnicas, tienen como objetivo dar a los bebés la oportunidad de desarrollar cuanto sea posible el potencial que tienen en el momento de nacer y facilitar tanto los enlaces neuronales como la mielinización como el desarrollo más adecuado de los hemisferios cerebrales. El Dr. Doman dice que todos nacemos con un potencial como el de Leonardo Davinci.
No se trata de crear niños superdotados ni monstruos de feria, sino de facilitar a los niños oportunidades para su futuro creando lo que metafóricamente podríamos llamar unas buenas autopistas por donde circulará la información que les llegue durante su vida. Glenn Doman no habla de estimulación precoz sino de estimulación temprana, no se enseña antes de tiempo si no que se aprovecha un momento en el que ya es posible este aprendizaje. Hay una anécdota del Dr. Francisco Kovacs que le preguntaron cuando había empezado a leer y el contestó: a la edad normal, a los 18 meses. Evidentemente, no se lee a Kant con 18 meses pero sí que se puede tener un vocabulario para entender cuentos cortos creados por nosotros con las palabras que le hemos mostrado previamente.
La estimulación deber ser en todos los campos posibles en lo que llamaríamos inteligéncias múltiples. Todos los programas se deben seguir desde el afecto y el juego teniendo como objetivo lo que Doman llama excelencias (como objetivos ideales, no como meta obligatoria y obsesiva). Las tres excelencias a trabajar son la excelencia intelectual, la excelencia física y la excelencia social. La excelencia social es la que ya tenemos claro que hay que estimular, dando reglas de comportamiento y ayudando a la socialización tanto desde casa como desde la escuela, tratándose de un punto que no hay que descuidar en beneficio del resto de objetivos. La excelencia física es también importante para la formación neuronal, estimulando el gateo porque no es conveniente que un niño pase directamente a caminar sin etapa de gateo. El gateo es importante para afianzar la lateralidad, las conexiones entre hemisferios al adoptar el patrón cruzado (avanzar un brazo y avanzar la pierna contraria).
Los programas que más llaman la atención son los de excelencia intelectual, en los que se trabaja en el campo de los conocimientos enciclopédicos, en la lectura, la música y en las matemáticas principalmente. Estos programas se basan en unidades de información (bits) que se le muestran al niño de forma repetida en intervalos de un segundo (el tiempo suficiente para que un bebé pueda asimilarlas). Mediante cartulinas enseñaremos al niño, por ejemplo, diez mamíferos africanos y le daremos el nombre de cada uno, parecerá que no lo pesque pero más adelante, cuando vayamos al zoo, él podrá reconocer los animales que le habíamos mostrado. Igual podemos hacer con cualquier otro conocimiento como los nombres de las plantas, escritores famosos, cuadros de Picasso, etc. Se deben enseñar muchas cartulinas de muchos temas diversos. No se trata de que se los aprenda de memoria, se trata de ir estimulando mediante la presentación de información diversa.
En el programa de lectura primero se pasan bits de palabras comunes (chupete, biberón, vaso, cuna...) en bloques de cinco palabras y el principio es siempre el mismo, ir mostrando y diciendo la palabra en voz alta para que él lo asocie. Al cabo de un tiempo se pueden ir trabajando pequeños cuentos preparados por nosotros mismos utilizando al máximo las palabras que le hemos enseñado previamente y que el niño reconocerá dentro de un contexto. El objetivo es aprender a leer desde la comprensión en lugar de hacerlo desde la unión mecánica de fonemas para lo cual el bebé no está preparado, pero sí lo está para asociar las palabras como ideogramas, más tarde él deducirá las normas igual que hace con el lenguaje hablado.
Con las matemáticas se trabaja el concepto de cantidad, muy importante para entenderlas, en lugar de basarse en aprender los símbolos numéricos que ya se hará más tarde. Se utilizan cartulinas con pegatinas rojas con una pegatina para cada aumento de cantidad: tres pegatinas será el 3 y ochenta y cuatro pegatinas el 84. Mientras van aprendiendo los números del 0 al 100, se empieza con operaciones simples y se van complicando.
En definitiva, estos son los programas que estamos valorando si seguiremos con el Hereu desde la escuela que nos lo propone. Creo que es una gran oportunidad que una vez los padres conocen es muy difícil desaprovechar: todos queremos lo mejor para nuestros hijos. Por otra parte es un trabajo titánico que se tiene que aceptar como tal y que nos tendrá muy ocupados, puesto que la constancia y la insistencia son dos factores básicos para que esto pueda funcionar y para que estos dos factores existan es muy necesario el entusiasmo y el convencimiento de los padres de que se está haciendo lo más adecuado para el niño. También es necesario buscar un equilibrio entre los conocimientos intelectuales que puedan ir adquiriendo y su formación como personas y su socialización: no me parecería bien si no fuera así y si queda alguna duda en este sentido, mejor no seguir adelante.
Pido disculpas por la longitud de esta entrada.
Muy interesante. Ahora que voy camino de la paternidad, todos estos temas me llaman la atención. Quizá infravaloramos las capacidades de los niños y, aunque no sean capaces de procesar toda la información -totalmente nueva para ellos- que les llega, si lo absorben todo y lo guardan en el "disco duro". Posteriormente, la enorme capacidad de aprendizaje que tienen, sacará provecho de todos esos datos.
Saludos
Euphorbia, com a mestra que he estat durant molts anys m'ha interessat moltíssim aquest post.
Estic d'acord amb l'estimulació primerenca encara que no crec que calguin ni cartolines ni pissarres ni gomets.
Les àvies d'abans ja ho feien: els jocs del ralet, de l'arri arri tatanet. Els contes explicats des del bresol i les cançons per adormir-los. Les mantes al terra i els nens asseguts per estimular el gateig...
Ho feien sense sistema per pura intuició.Jo tinc dues filles i no tinc record de qui les va a ensenyar a llegir: només que en van aprendre, quan feien P5 en sabien i jo mai no els vaig ensenyar ni una lletra. Llegia contes, n'explicava, i tots els parlàvem des que van néixer com a nenes, no com a disminuïdes, res de buma, ni xixa, ni tata. Aigua, carn, germana, biberó, pantalons.
La petita quan va començar a parlar, molt aviat, acabava les cançons que jo solia cantar-li. I feia una mica de ràbia perquè parlava tan clar com parla ara que té 26 anys.
Segur que ho fas molt bé amb l'hereu. Estic segura de que quan comenci a parlar cantarà totes aquestes òperes que escolteu plegats.
El gateig deu ajudar amb la lateralitat però amb mi no va funcionar. En canvi la filla gran va caminar directament i té una capacitat espaial super desenvolupada. Encara no caminava( ho va fer als 9 mesos) ja feia puzzles i continua.
I de les mates ja ni te'n parlo. Li encantaven i li encanten.
Ja ens aniràs informant.
De tota manera penso que avui dia el sistema d'educació parteix de premises falses i que no inclou la cultura de l'esforç i que l'exigència ha desaparegut del mapa. L'altre jo, la part fosca, de vegades em diu que els poders fàctics només volen que formem mediocritats, són més fàcilment manipulables. Clar que si insisteix massa el tanco al cuarto de les rates.
Petons i disculpa per la llargada del comment.
Cada cop surten coses noves,esperem que to aixo vagi be per les criatures i sigui veritat tot el que diuen.
Juan Luís, en estas primeras etapas cualquier información se agradece, lo sé por experiencia, que al principio vamos todos perdidos... y luego también seguimos perdidos. Ya verás ya...
Antònia, molt interessant tot això que expliques. Realment tots hem estat estimulats de forma intuitiva i no ens ha anat tan malament, sempre sembla que amb una pauta les coses es poden fer encara millor i no costa res intentar-ho, com dic al final de l'entrada, sempre que una cosa no tregui l'altra i el més important és formar persones.
El meu nen riu molt amb l'arri arri tatanet i evidentment no deixaré de cantar-li. El que he de fer és espavilar-me amb el tema dels contes perquè a mi de petita gairebé no me n'explicaven i no en sé gaires i els pocs que sé els explico fatal; fa poc em vaig comprar un de contes d'animals però encara no m'hi he posat.
Gràcies per aquest comentari tan enriquidor. Petons.
M.Eugènia, aquesta és la idea.
Gracias, gracias muchas gracias por este post. Lo releeré otra vez en casa. Espero que Tanit tenga estimulación neuronal primigenia, o primeriza o lo que sea...porque si sale al padre ya matará muchas neuronas los sabados a la noche yendo de farra. Eres un sol, Euphorbia
Me alegro de que tengas claro que estos programas deben ser un todo, que no pueden olvidar la parte emocional y la sociabilidad, porque estas carencias,al final, se terminan pagando.
Qué suerte tiene tu hijo con su madre. Me alegro por él.
Suerte en ese camino porque, como bien dices, el cerebro humano es una magnífica herramienta que no usamos lo que deberíamos.
Besos.
Fritus me alegro de que te pueda servir de utilidad, yo, personalmente, creo que es algo muy interesante. Un beso.
Pedro, se hace lo que se puede y por desgracia nadie te enseña a ser padre o madre. Gracias y besos.
yo anoche escribí aquí, dime que no los has publicado ooooooo me como a blogger puto com.
Besos , nena^^
Dianna, pues no llegó al moderador de comentarios porque te aseguro que no vi nada. Lo siento, dime si te salió error o algo raro, si vuelve a pasar quizá tendré que volver al descontrol de no moderar, cosa que sería un rollo.
Ya me dirás.
Besos y sí, puto blogger punto com.
Euphorbia
es muy interesante y complejo lo que expones (cuidado con dejar al niño cerca de productos químicos no sea que nos construya algo), pero creo que los niños deben jugar.
Jugar, jugar, hasta explotar.
:))))
Sí, bipolar, también opino que jugar es lo más importante. Siempre hay que dejar una buena parte del tiempo para ello.
Besos
No entiendo que pasa, no me salió error, además puse cuidado, para que no volviera a ser un fallo mío por ir tan rápido al salir.
Pero no cambies nada y menos si soy la única a la que le pasa, debe ser cosa mía.
De todas maneras "no moderar" es más sencillo y los coments te llegan tambien a msn si tu marcas la opción, yo después de usar las dos modalidades, si no vuelven a molestarme, prefiero sin moderación :)
Besitos , niña^^
Lo siento, habrá que poner el sistema en observación a ver si vuelve a ocurrir.
Yo tengo el problema que aunque tengo la opción de que me lleguen los mensajes al correo, por algún motivo extraño, sólo me llegan algunos, de algunos bloggers me llegan siempre todos y de otros nunca, no sé por qué ocurre.
Por ejemplo, de éste sin moderar seguro que no me entero a no ser que cada día fuera abriendo todas las entradas, cosa que lógicamente no hago.
Besitos
Por mi experiencia en el tema, te puedo decir, que los niños/ as alcanzan grados de madurez en aspectos que no nos imaginamos..son perfectas esponjas que lo empapan todo.
Un beso
Sí Manuel, y creo que por su bien, tenemos que aprovechar esa virtud que va disminuyendo con los años.
Un beso
Publica un comentari